Catala

1.

LLEGENDA  ALEMANYA Die Loreley / La Loreley Loreley era una dona bellíssima anhelada, evidentment, per molts homes però ella només estimava a un. Es tractava del cavaller Eberhard. No obstant això, el seu estimat cavaller va haver de marxar a la guerra, deixant-la sola. Ella anhelava el seu retorn però els homes la pretenien contínuament malgrat tot. Va haver-hi disputes i molts d'ells fins i tot es van matar entre si creient que, d'aquesta manera, aconseguirien el favor de la dama. Ella seguia impassible mes, a causa de les passions que aixecava, va començar a pensar-se que era una bruixa i tots sabem el que els passava a les bruixes en temps medievals. Abans de ser condemnada a la foguera, va ser portada a Köln (Colònia) per a ser jutjada per l'arquebisbe del lloc. No obstant això, aquest es va apiadar de la bella jove i, perdonant-li la vida, la va manar tancar en un convent. Pel camí al convent Loreley, dolguda perquè no podria tornar a estar amb el seu estimat Eberhard, va demanar al seu custodi que li permetés pujar a una roca, en un sortint del Rhein per veure, almenys, per vegada darrera la fortalesa i les terres del seu estimat cavaller. En apuntar va veure que un petit vaixell s'aproximava, a baix al meandre, cap a ella. I el cavaller anava a l'embarcació! Eberhard va mirar cap amunt fascinat, tots dos van quedar hipnotitzats en sengles mirades embriagadores de manera que cap es va adonar que la potent corrent arrossegava el vaixell del cavaller cap a la roca. Era massa tard, es va estavellar i la força del Rhein va engolir les restes de l'embarcació. Loreley, havent vist com Eberhard s'ofegava i desapareixia entre les aigües, es va tirar desesperada des de la roca i mai se la va tornar a veure. Moltes llegendes van florir al voltant d'aquesta i nombrosos són els vaixells que van seguir xocant en la mateixa roca, en la mateixa corba del riu molts mariners van perdre la vida atrets, suposadament, pels cants de la Loreley convertida en sirena.

VOCABULARI

    1.anhelava : Tenit desig vehement ( d'alguna cosa)

    2.disputes : Acció de disputar.

                    Disputar: Fer de la possessió (d'alguna cosa) un objecte de lluita.

    3.impassible : Insensible al dolor físic , moral i a les emocions.

1. apiadar : Tenir pietat.
2. custodi : Que custodia.

Custodiar : Guardar, conservar , tenir cura ( d'algú o d'alguna cosa).

3. sortint : Que surt enfora , que sobresurt.
4. sengles : Un per a cadascuna de dues o més persones o coses.
5. embriagadores : Que embriaga.

Embriagar : Excitar fortament l'esperit d'algú.

6. engolir : Fer desaparèixer sobtadament en el seu si.

    10. estavellar : Fer trossos(una cosa) llançant-la violentament contra una altra , pegant-  hi un cop o més .

2.RESUM

Estàtua de Loreley en el famós meandre del riu que porta el seu nom. Loreley era una dama tan maca que tots els cavallers lluitaven pel seu amor arribant a matar-se per ella. La dama en qüestió amava al cavaller Eberhard que estava a la guerra. Davant a la seva impassibilitat davant tanta mort i a causa de les passions que aixecava tots van començar a pensar que era una bruixa i la van condemnar a la foguera però l'arquebisbe es va apiadar d'ella i va manar que tanquessin en un convent per sempre. De camí cap al convent va veure com un petit vaixell portava al seu enamorat i les seves mirades es van creuar quedant tots dos hipnotitzats però, de sobte, el corrent del riu va fer xocar el vaixell contra una roca. El vaixell s'enfonsava i ell moria ofegat. Desesperada, es va tirar a les aigües del riu Rhin ella també i no se la va tornar a veure mai més. La llegenda explica que molts mariners atrets pels cants de la Loreley convertida en sirena moren al mateix lloc on ella va desaparèixer, xocant en la mateixa roca.

 ANÈCDOTA AL VIATGE.



Quan ja portàvem tres dies al hotel de Berlín, jo i el Haron ens vam baixar a la plaça Major de la ciutat i el David i el Mario es van quedar al hotel ja que estaven cansats del dia anterior que vam sortir tot el dia.

Jo i el Haron estàvem a la plaça i un turista ens va preguntar on estava el cinema i jo li vaig dir que ens segueixi perquè nosaltres anàvem cap allà, ell ens va seguir i vam arribar al cinema, vam agafar la sala 13 ja que ell tenia aquesta sala i voliem anar amb ell perquè no sabia anglès i se'l notava una mica perdut.
Quan estàvem mirant la pel·lícula ell estava disfrutant d'una bona Coca-Cola amb palomites de colors, la veritat es que semblava que estava content. Quan va acabar la pel·lícula ell ens va contar tots els costums del seu país, el era xinès.
Ens va dir que allà es veuen amb mala cara, com els pentinats aquests raros que porta la gent, que allà es menjen nimals que aqui sería impossible que la gent ho menjès itambé ells veuen amb mal gust menjars que aqui si es menjen.
Quan ens vam despedir d'ell es va anar cap el seu hotel i nosaltres cap el nostre, una mostra més de que el idioma no es tot per comunicar-se amb la gent.